llum i temperatura

Aquesta planta és més resistent del que sembla, però si es vol gaudir de tota la seva bellesa, s'ha de mimar una mica. Encara que pot sobreviure als racons més foscos de casa, és recomanable que li toqui el sol de manera indirecta, ja que així creixerà amb tota la seva esplendor sense risc que les fulles i flors es cremin. I justament això és el que interessa! L'Espatifili és una boja amant dels climes càlids. És per això que s'ha d'ubicar en un espai que estigui entre els 16º C i 21º C, perquè se senti com a casa (només li faltaria un brunzit en un coco, amb una palleta i un para-sol, i ja ni notaria la diferència ).

rec, abono i transplant

L'Espatifil és com aquest amic que menja sense parar i segueix estant ben esvelt, però en comptes de menjar, és amb aigua. S'ha de regar freqüentment per mantenir el substrat sempre humit, sobretot els mesos de més calor. Amb compte de no ofegar-la, és clar! Com que es tracta d'una planta tropical, agraeix un munt si de tant en tant es polvoritza una mica d'aigua. Perquè la flor llueixi ben preciosa, és recomanable que durant la temporada de calor s'aboni cada quinze dies. Com que és una planta tropical s'ha de trasplantar quan se sent més còmoda: amb l'arribada del bon temps. Així doncs, quan un es comença a treure els abrics, és la millor època per trasplantar-la. Personalment, recomano fer-ho un cop l'any.

malalties i plagues

Sembla que hi ha qui té enveja de la bellesa d'aquesta planta i decideix anar-hi... L'aranya vermella, els àcars, el pugó, la mosca blanca o els fongs són alguns dels seus enemics més comuns. Però no hi ha cap bestiola que resisteixi al remei miraculós de la meva àvia: ruixar-la amb una barreja de ceba, all, alcohol i vinagre. Fins a la vista petits indesitjables!

Anotacions de Jordi

Quin infart em vaig endur! Un dia arribant a casa de la meva àvia vaig veure que la flor de l'Espatifici s'havia tornat verda. Tot i que aquesta era igual de bonica que la flor blanca, em vaig portar un bon ensurt pel canvi de color inesperat. Al principi vaig pensar que la meva àvia, en un atac d'avorriment, l'havia pintada. Però abans de demanar-li explicacions vaig investigar una mica, i vaig descobrir que aquest canvi de color és normal quan la flor es pol·linitza i està en procés de maduració. Que curiós! Veient la seva llarga i bonica flor blanca en contrast amb el cel blau, em fa pensar indubtablement a la bandera d'Hondures. En honor seu, la diré així.