característiques i cures de Monstera Deliciosa
Monstera Deliciosa
nom tècnic:
Monstera Deliciosa
nom comú:
Costella d'adan
família:
Araceae
origen:
Selves tropicals
ubicació:
Interior
pet friendly:
Apren amb el gnom Jordi
Monstera Deliciosa
Per fi! Feia molt de temps que volia escriure sobre la Monstera. Té un no-sé-què captivador que la converteix en una de les meves plantes favorites. Vaig descobrir que hi ha algunes fulles que tenen unes dents que semblen costelles, i és per això que també se la coneix com a Costella d'Adam. O sigui que gairebé es podria dir que ve del paradís. Aquesta planta enfiladora, igual que Adam, s'ha convertit en tota una llegenda.
como cuidar la Monstera Deliciosa
llum i temperatura
Tot i que és una planta que li agrada molt el sol, és important que no li incideixi directament. Suposo que durant la seva estada al paradís, Adam havia d'estar ben tapat per altres plantes. Tot i que pels seus orígens prefereix un ambient humit i calorós, pot aguantar temperatures de fins a 5 ºC. És com si tingués una protecció divina!
rec, abono i transplant
Pel que fa al reg, és una planta força senzilla: només cal esperar que el substrat estigui sec per regar-la. Durant els mesos més calorosos, s'haurà de regar unes dues vegades per setmana, mentre que a l'hivern, amb què es regui una vegada cada dues setmanes ja estarà servida. També, agrairà si se li posa un platet amb aigua sota el test. Com a bona planta tropical, la humitat li xifla. Així que si està ubicada en un ambient molt sec, és recomanable polvoritzar les fulles amb aigua de tant en tant. Com a casa! Perquè llueixi amb tota la seva esplendor, cal pagar cada 15 dies durant els mesos càlids. Com que és una planta que creix molt, s'ha de trasplantar cada vegada que el test se li quedi petit. De sentit comú, no?
malalties i plagues
La Monstera és una planta que no pateix malalties inusuals, així que no cal cap coneixement especial. Si les fulles es comencen a tornar grogues no cal aterrar-se: això sol ser degut a un excés d'aigua, així que n'hi haurà prou amb reduir les dosis o la freqüència de reg. De fet aquest truc sol servir per a totes les plantes, així que no està de més apuntar-s'ho…
Anotacions de Jordi
Un cop vaig trobar unes Monsteres cultivades a l'exterior, les quals produïen un fruit comestible. Em vaig atrevir a tastar-les, i el sabor era una barreja entre plàtan i pinya. La veritat és que estava deliciosa! No entenc per què no són més populars… Amb aquestes fulles tan grans i plenes de forats, em recorda un ponxo, així que l'anomenaré Mèxic. ¡Que a més encaixa amb tota l'alegria que desprèn!