llum i temperatura

Com moltes altres plantes d'interior, l'Amoena no és gaire amiga del sol directe. Per això és important mantenir-la allunyada dels raigs. L'última cosa que volem és tenir plantes amb les fulles cremades! De totes maneres, hauria d'estar ubicada en una zona on, almenys, li toqui una mica el sol. I si aquest espai és calentet, no us demanarà gaire més. Solen ser els més feliços aquells que saben viure amb poca cosa!

rec, abono i transplant

Un dels punts claus perquè el reg sigui un èxit és que el test dreni correctament, perquè no s'entolliu l'aigua. Mentre es mantingui el substrat humit, regant-la cada vuit dies (cada quatre als mesos càlids), no tindrà cap mena de problema per créixer en tota la seva esplendor. Tot i així, veient la freqüència de reg que necessiten, cal assegurar-se que el test dreni bé, si no semblarà més una piscina que una Amoena. Recomano aprofitar la primavera per adobar-la, així se n'apreciarà clarament el creixement. Pel que fa al trasplantament, no té un temps determinat. Simplement, quan la planta ja no càpiga al test serà el moment de passar-la a una més gran, aprofitant per canviar el substrat.

malalties i plagues

Si les vores de les fulles es torna d'un color groc, probablement és perquè l'Amoena té Colletotrichum i Leptosphaeri. Encara que sona molt greu (he d'admetre que són els fongs amb més virulència) són les malalties més comunes per a aquest tipus de planta (uf, quin respir). I com no, el millor remei és la prevenció. Per evitar qualsevol problema, n'hi haurà prou de tenir la planta al lloc idoni, és a dir, amb llum i temperatura adequada, i lluny de corrents d'aire. Ja ho deia la meva àvia: val més prevenir que guarir!

Anotacions de Jordi

Segons la cultura popular, aquesta planta evita els maleficis que haurien d'arribar a la persona que té la planta. Però no només absorbeix les males energies, sinó que allunya l'enveja, ajuda a resoldre problemes i manté a ratlla el mal d'ull. Com un amulet de la sort! De totes maneres, els qui no la consideraven un amulet de la sort eren els esclaus, ja que antigament es feia servir el suc verinós del seu interior per deixar-los muts durant uns dies. Que terrible, tan bonica com semblava al principi! Encara recordo el dia que una papallona blava es va posar en una de les fulles. En mirar-la, i amb els colors que tenia, em va recordar a la bandera del Brasil, així que des d'aquell moment la dic així.